Teràpia corporal expressiva

Què és la teràpia Corporal Expressiva?

Una experiència per a explorar la Vida a través de la música, el moviment i el joc.

Una estona per reconnectar amb l’instint natural, l’essència més genuïna.

Una oportunitat per aparcar la ment i despertar la capacitat de Sentir la vida per a no pensar-la tant.

Una proposta per reconèixer i descobrir les teves capacitats potencials mitjançant l’expressió corporal.

Un espai per a deixar anar, connectar, expandir i Ser.

Continguts

A les sessions ludocorporals generem espais de poca paraula i molta expressió, moviment, riures, música. Una estona de contacte amb tu i de complicitat amb els altres si vols. I si vens acompanyat, també és una aventura per refrescar la relació. I per a què?

Per deixar la ment una estona i accedir al divertiment i l'espontaneïtat que alegren el nostre viure.
Per recuperar la capacitat d'entusiasmar-nos, d'anar al que és senzill i alhora ple de sentit.
Per obrir les finestres internes i deixar que ens toqui l'aire, renovar la mirada i la manera d'entomar la vida.
Poca estona per a tanta meravella.

Focus

Posarem el focus en l'aventura formidable de redescobrir la nostra essència oblidada.

Amb la música, el joc, la dansa lliure i tota la part creativa del nostre hemisferi dret del cervell, ens mourem lliurement, des del que necessitem o ens aparegui, per a jugar i tenir la possibilitat de sentir-nos més lliures i deslliurats de totes les limitacions, pors, vergonyes i creences que des de la infantesa ens hem anant empassant fins a integrar-les com a pròpies.

Els nens es passen el dia jugant, els adults hem perdut aquesta capacitat a mesura que ens hem anat fent grans.

Els nens passen ràpidament d'una emoció a una altra, tant aviat riuen com ploren perquè estan molt més connectats amb els seu cos i amb el seu present i així es s'autoregulen.

Els adults, ens quedem molt més enganxats quan apareix l'emoció, directament, la bloquegem per por a sentir el dolor i això ens paralitza l'experiència i, aleshores, torna a començar la roda (ensopegar sempre amb la mateixa pedra), que ens situa de nou, en el mateix punt d'inici.

Jugar i dansar lliurement ens permet trencar aquests bloquejos corporals i transitar les emocions d'una manera orgànica.

Cal viure les emocions perquè formen part de la nostra vida.