“EL MEU FILL NO M’ENTÉN” Què exagero i què falta en la meva comunicació.

Comunicar-nos no és donar ordres.

Comunicar-nos no és parlar per parlar.

Comunicar-nos no és explicar.

Comunicar-nos no és utilitzar la posició del  “Jo Sé i Tu has d’Aprendre”.

Comunicar-nos és aprendre els dos, en igualtat de condicions i de risc.

Comunicar-nos és parlar i escoltar, és demanar i oferir.

Comunicar-nos és obrir-me, jo adult al teu univers senzill però ple de sentit.

Comunicar-nos és notar un interès genuí per entendre el teu món, la teva manera de viure, d’estimar, d’expressar-te, deixant de banda la meva com a únic referent. Comunicar-nos és modificar-nos l’un a l’altre constantment.

Si deixes de banda la “híper responsabilitat d’educar bé” i t’entregues a acompanyar aquesta personeta en la seva vida,  podràs comunicar-te amb ell.

Si reconeixes que l’únic que tens tu més que ell és edat i condicionaments, podràs comunicar-te amb ell/a.

Si li mostres que tu també tens por, tristesa, alegria i enuig, podràs comunicar-te amb ell.

Si perds importància educativa, si perds magnificència, si perds alçada, si perds objectius, si perds expectatives, si perds rigidesa,  podràs comunicar-te amb ell.

Trobaràs la meravella de veure i mirar algú que s’assembla a tu i alhora no és tu.

Començaràs a experimentar com el teu fill t’educa a tu, com t’ensenya el camí de l’aquí i ara més real,  quina és la porta de retorn a la innocència,  la confiança i el joc i el plaer d’ESTAR per estar. I llavors sense paraules t’estaràs comunicant amb ell.