Per Xavier Picó Moreno

Quan responsabilitzem als altres del que ens passa, perdem el poder d’actuar. La Teràpia Gestalt ens convida a fer-nos càrrec de les nostres emocions i accions per a recuperar la llibertat i la capacitat de transformació

Sovint, caiem en el parany de la queixa i la culpa: “Si l’altra persona  parés més atenció en mi, jo em sentiria millor”. “No puc fer res perquè les coses són així”. “Sempre em toca cedir”… Aquest tipus de pensaments i molts altres ens col·loquen en una posició passiva i d’espera davant la vida, i és com si les nostres emocions i experiències depenguessin sol i únicament dels altres o de les circumstàncies externes.

Des de la Teràpia Gestalt es proposa un canvi de mirada totalment distinta: assumir la responsabilitat del que sentim i fem. No es tracta de culpabilitzar-nos, sinó de reconèixer el poder que tenim per a transformar la nostra experiència.

Sovint associem responsabilitat amb culpa, però són coses diferents.

La culpa ens bloqueja i provoca que ens sentim malament sense oferir-nos una sortida.

La responsabilitat, en canvi, ens posa en acció, ens fa conscients del que podem fer per a canviar la situació.

Per exemple, si estic en una relació que no funciona, puc quedar-me aferrat en la queixa sobre l’altra persona (“mai escolta”, “no em valora”) o puc fer-me responsable d’allò que depèn de mi a través de:

– Expressar millor les meves necessitats.

– Posar límits quan sigui necessari.

– Decidir si vull continuar o no en aquesta relació.

I com ho faig?

El primer gran pas és adonar-nos que estem sovint en aquest patró queixós i després podem practicar el següent senzill exercici:

  • Observa una situació que et generi malestar.
  • Escriu en una llibreta què està passant i perquè et fa sentir així.
  • Detecta on poses el focus.

Estàs culpant a algú o a les circumstàncies?

Per exemple, et dius coses com “no soc feliç perquè la meva parella no em dedica temps”?

Reformula la situació des de la responsabilitat. Canvia l’enunciat per un que reflecteixi el teu paper en la situació. Com per exemple:  “Necessito més atenció a la relació i haig d’expressar-ho millor.”

Decideix una acció concreta. Què pots fer per a millorar la situació? Pot ser parlar sobre això, posar un límit o canviar la teva actitud.

Si som capaços de dur a terme l’exercici proposat en els quatre punts anteriors, els beneficis els notarem de la manera següent:

Més poder personal, perquè no depenc dels altres per a sentir-me bé.

Més claredat, ja que entenc millor què necessito i què puc fer.

Més llibertat, perquè deixo d’esperar que les altres persones canviïn i em concentro en el que sí que puc canviar.

Assumir la responsabilitat de les pròpies emocions i accions és un pas fonamental cap al propi creixement personal. No sempre és fàcil, perquè implica mirar-se honestament, adquirir un compromís amb un mateix i acceptar que moltes vegades som nosaltres mateixos els que ens bloquegem. Però també és molt alliberador perquè ens dona les regnes de la nostra vida i ens permet actuar en lloc de reaccionar.

 

Article publicat a novisimes.com (en castellà).