Existeixen diversos nivells d’utilització. En un sentit molt general podem resumir-ho en què serveixen per harmonitzar la connexió entre el concepte d’Ànima (o Jo Superior o Essència) i la Personalitat. Quan aquesta harmonia està en desequilibri, apareix el conflicte que es pot mostrar com a malaltia o com una dificultat en adaptar-nos a la nova situació que ens posa en contacte amb emocions no agradables i caiem en estats no massa desitjables. En termes d’intel·ligència emocional, les flors són valuosos catalitzadors d’aquestes competències.

“Nivell de personalitat”. Les flors de Bach incideixen sobre patrons profunds de la personalitat. Seria el cas del tractament d’una persona tímida des de sempre, amb molta ansietat i una conducta evitadora, la qual cosa en Teràpia Floral es denomina tipologia Mimulus i en psicologia contemporània “personalitat evitadora”. És obvi que en l’exemple citat estem davant un tractament de llarga durada on la teràpia psicològica clàssica o la Teràpia Gestalt es fan necessària, ja que tractem el nucli de la personalitat on hi ha els elements més genuïns de la persona i també el més neuròtics, foscos i difícils d’accedir. Es recomana l’acompanyament a un nivell professional, ja que requereix una determinada capacitació i competències que no dóna ni l’autodidactisme ni la perspectiva en l’auto tractament.

Nivell “Farmaciola domèstica”. Aquest ús de les flors de Bach està destinat a l’alleujament de problemes quotidians que sorgeixen en el si de la llar com afrontar exàmens, viatges, emergències, dolors, insomni, dols, etc.
Una altra dada interessant és que existeixen usos locals molt eficaços: cremades, cops, picades, etc.

En realitat, les Flors de Bach treballen els quatre plànols bàsics de l’ésser: espiritual, mental, emocional i físic simultàniament, per la qual cosa es pot considerar no només una teràpia holística sinó un instrument de creixement personal excel·lent.
Altres aplicacions molt benvolgudes es donen en animals i plantes, on els efectes són molt ràpids i fins i tot sorprenents i és des d’on sostenim que l’efecte placebo no és l’únic que actua.
Resulta impossible enumerar totes les indicacions de les flors, però es pot afirmar que sempre tenen alguna cosa per a aportar en totes les malalties i problemes quotidians.