El retorn al setembre, ja sigui a la feina, als estudis o altres activitats, ens confronta amb dos necessitats bàsiques que són contradictòries. Per una banda, la necessitat d’estructura, ordre i seqüenciació i, per l’altra, la necessitat de fluïdesa, cert caos i espontaneïtat.

Segons la filosofia grega, aquestes dues necessitats es relacionen amb dues maneres diferents d’entendre i experimentar el temps: Cronos i Kairós.

Cronos fa referència al temps cronològic, lineal i seqüencial, el temps que es pot mesurar amb un rellotge. És el temps del dia a dia, el que avança de manera inexorable i que s’associa amb la planificació, les rutines i les obligacions. Cronos regeix les nostres vides en funció d’horaris, calendaris i terminis.

Kairós, en canvi, representa el temps natural, el ritme propi fora de convencionalismes i de normes socials sobre quan és adequat i “millor” fer qualsevol cosa (menjar, treballar, descansar…) està en total coherència amb l’experiència vital i la Presència. És qualitatiu, és el moment oportú, únic i, per tant, fugaç, en què una acció o decisió té un sentit profund i té el potencial de ser expressat. És el temps de les oportunitats, dels moments únics que no es poden planificar ni repetir. Kairós està marcat per la qualitat de l’experiència.

La combinació d’ambdues realitats dins nostre és una virtut que hem de cultivar per al nostre equilibri i benestar.

Quan una persona és marcadament estructurada, un dels aprenentatges és abraçar aquest caos, l’estat de flow i integrar l’energia femenina o aspecte Ying… Ha d’aprendre que controlar-ho tot esgota i que finalment, més enllà de l’esforç hom es troba amb una falta de sentit.

Alhora, viure flotant i sense estructura, és meravellós un temps, un cap de setmana, unes vacances, una temporada… després hem de tornar a cooperar amb la nostra comunitat: familiar, professional, d’oci i d’altres sistemes dels quals en som part.

Necessitem un cert ordre, normes flexibles i objectius per traçar camins i ordenar el Cronos: present, passat i futur i complir amb unes tasques i amb certes normes que permeten que es desenvolupi la vida que és la pròpia + la dels altres que ens envolten.

Seria desitjable que l’estructura fos això, estructura i no treball forçat. Seria desitjable que reviséssim les eleccions que vam fer i veure si són vigents encara i iniciéssim el canvi de rumb si no és així.

Com treballar aquest equilibri entre estructura i fluïdesa?

Propostes per tornar a la rutina sense perdre de vista el nostre benestar

A continuació, us deixo alguns consells i propostes d’exercicis pràctics per fer més amables aquestes transicions a la nostra vida i per tornar a la rutina sense perdre de vista el nostre benestar.

1) La transició és important

Passar de 0 a 100, només ho fan les màquines. Posem intenció i atenció a Accelerar i a Desaccelerar.

Alguna vegada t’has posat malalt/a quan just agafes vacances? O t’has trobat que no pots gaudir plenament d’elles fins a uns quants dies més enllà?

Necessitem desaccelerar, viure la transició, entrar en Kairós… anar tancant assumptes gradualment per anar sentint i connectant amb el plaer, amb el no-fer i amb el descans.

Passa el mateix amb el retorn a la rutina. Els darrers dies de vacances poden generar angoixa per falta de ganes o per estrès. És important cuidar la tornada, que sigui de manera progressiva i amable amb tu. Afegeix a poc a poc tasques, obligacions, calendaris mentre respectes els teus espais i activitats diàries de plaer i de descans.

2) Reformula la paraula “rutina”.

En primer lloc, recorda que la rutina no és un càstig. Hem d’aprendre a fer les paus amb aquest concepte.

3) Identifica què associes normalment a la rutina.

Falta de llibertat, rigidesa, esclavitud, avorriment, obligació, cansament?

Ara, fes un exercici per identificar els aspectes positius que et proporciona la rutina: ordre, estructura, seqüència, solidesa, possibilitat, estabilitat…

I decideix quin nom li dones tu, ara.

Rebateja el concepte i observa si canvia la teva sensació.

4) Exerceix la teva quota de llibertat

Tots tenim una quota de llibertat, fins i tot si treballem per a altres persones, amb caps jeràrquics i horaris rígids. En comptes de caure en la queixa o el victimisme –dient coses com: “s’ha acabat la bona vida”–, mantingues viu el que has experimentat durant les vacances integrant-ho a la teva rutina.

Dedica almenys 10 minuts al dia per introduir-hi petites càpsules de benestar. És a dir, reserva un moment al dia per no fer res o per fer alguna cosa que t’agradi i et vingui de gust. Un moment d’autoamor, d’autocura.

5) Evita la influència del col·lectiu

En cada moment de canvi apareix una queixa col·lectiva: quina calor que fa, a veure si ve el fred i després quin fred… o ja tornem a la rutina, s’ha acabat el que és bo… Deixem de lamentar-nos i alimentar la queixa col·lectiva. Aprenem a apreciar el contrast i el canvi, perquè és precisament aquí on es troba la bellesa i l’atractiu de les experiències.

Intenta jugar a fer cada tasca i a viure cada moment com si fos la primera i l’última vegada que ho fas.

Ja ho deien els filòsofs grecs:

No són les coses que ens passen les que determinen la nostra felicitat sinó com les interpretem i com les vivim.