Fa calor. No tinc energia per engegar projectes nous i la justa per mantenir els vigents.
Una part de mi m’empeny a seguir, em parla donant-me ordres: “has de fer!”, “hauries de poder…”, i apel·la a la por per no deixar-me sentir el cansament. Sempre vol més, és insaciable i perfeccionista, no s’atura mai, l’anomeno la “mandona”.
Una altra part de mi vol descans, vol gaudir, vol alterar la rutina. Sap amb certesa que el que em senta bé no pot ser pecat i que si ara em permeto descansar, no em convertiré en una mandrosa permanent. Aquesta part no suporta que posposi el plaer ni la diversió, no s’automotiva pensant només queda un mes per a les vacances, necessita que el canvi es noti ja. No és mental, és instintiva.
Els introjectes educacionals, les frases repetides pels pares per educar-me en la perseverança i l’esforç per fer-me una dona de profit ofereixen resistència i volen imposar-se. Quan m’aturo a sentir i a decidir com vull viure aquest estiu, aquesta setmana, el dia d’avui, em xiuxiueja la “mandona” i em ronda culpabilitat …
Tinc dues opcions, forçar el ritme natural que em proposa aquest juny-juliol-agost i queixar-me, patir-lo i suportar-lo o adaptar-me, entregar-me, gaudir i alegrar-me que un any més l’estiu em visita.
Ara és temps de sega, de càntirs d’aigua fresca, de la pell al sol, de tardes sordes i llargues, de celebrar que hem fet bona feina durant l’any i d’entregar-nos a la vida tal com es presenta. I em sembla que s’endevina que prefereixo baixar el ritme, amistançar-me amb el clima. Ja he decidit i em sento bé, sóc lliure de mi mateixa.

Laura Varela.
Terapeuta Gestalt. Directora de LaSaladeSer.