La majoria de persones ens queixem de no tenir temps per a nosaltres. Tot i ser veritat caiem fàcilment en un victimisme i un negativisme del qual no en som massa conscients.
La queixa té un efecte alliberador, ja que quan podem verbalitzar el nostre malestar, la pressió i l’estrès afluixen una mica. Queixar-nos és el primer pas per adonar-nos que alguna cosa no funciona com voldríem. Té una funció informativa positiva. Però si aquest avís, es converteix en una repetició victimista, estarem perdent l’oportunitat de passar a l’acció, d’aprofitar per canviar alguna cosa.
Realitzar-nos significa fer-nos reals i la llibertat que anhelem només l’experimentarem si som capaços d’acompanyar-nos amablement a nosaltres mateixos, amb les nostres necessitats, gustos i disgustos. Podem sortir de la rutina i del que anomenem “impossible” per aconseguir que qualsevol dia sigui especial, sigui diferent, sigui aquell dia que jo necessito i ningú millor que jo, pot proporcionar-me’l.
Nosaltres som els arquitectes de la nostra pròpia vida. Si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents.
I si de veritat et busques un temps per tu?
Ànims!