[one_full last=”yes” spacing=”yes” center_content=”no” hide_on_mobile=”no” background_color=”” background_image=”” background_repeat=”no-repeat” background_position=”left top” hover_type=”none” link=”” border_position=”all” border_size=”0px” border_color=”” border_style=”” padding=”” margin_top=”” margin_bottom=”” animation_type=”” animation_direction=”” animation_speed=”0.1″ animation_offset=”” class=”” id=””]

La majoria de persones ens queixem de no tenir temps per a nosaltres. Tot i ser veritat caiem fàcilment en un victimisme i un negativisme del qual no en som massa conscients.

La queixa té un efecte alliberador, ja que quan podem verbalitzar el nostre malestar, la pressió i l’estrès afluixen una mica.  Queixar-nos és el primer pas per adonar-nos que alguna cosa no funciona com voldríem. Té una funció informativa positiva. Però si aquest avís, es converteix en una repetició victimista, estarem perdent l’oportunitat de passar a l’acció, d’aprofitar per canviar alguna cosa.

Realitzar-nos significa fer-nos reals i la llibertat que anhelem només l’experimentarem si som capaços d’acompanyar-nos amablement a nosaltres mateixos, amb les nostres necessitats, gustos i disgustos. Podem sortir de la rutina i del que anomenem “impossible” per aconseguir que qualsevol dia sigui especial, sigui diferent, sigui aquell dia que jo necessito i ningú millor que jo, pot proporcionar-me’l.

Nosaltres som els arquitectes de la nostra pròpia vida. Si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents.

I si de veritat et  busques un temps per tu?

Ànims!

[/one_full]
Comparteix: